diumenge, 20 de desembre de 2009

Ugly Duckling - Audacity



Quan parlem de hip hop Underground, la primera cosa que hem ve al cap és "real". Música tan real i plena de potència, que les substàncies contaminades de les corrents principals de les que fugim en aquest blog no tenen cap efecte amb ells. Eixa és la autèntica realitat que obtenim al escoltar Audacity, la última versió del veterà trio de Hip Hop, Ugly Duckling.

Des que es van formar al 93, el trio californià de Long Beach, ha aconseguit amb èxit la llibertat amb quatre àlbums de producció pròpia, que els han portat a quasi 40 països durant aquests últims anys.

I won't let it die


Audacity


El nom del grup (patito feo en castellà) i el títol d'aquest últim treball (audàcia) ens servix per intuir i demostrar el que trobarem en ells (recordeu la clàssica pel·lícula de Disney). I es que estem davant de tres artistes multiculturals independents que han optat per deixar de costat els ganster-rap establert pel seu homòleg LBC i per la seua icona Snoop Dogg. En el seu lloc, han plantat la seua pròpia fundació, i han seguit per la senda del que la majoria considera música tradicional. Després de 15 anys de perfeccionar el seu ofici musical, Ugly Duckling ha tornat a les seues arrels per reunir 12 temes d'una perfecta fusió de Hip-Hop, Rock, Jazz i Alternativa.

Falling Again


Einstein Do It (Night On Scratch Mountain)


El Funk és el sentiment. El humor és el tema. Els beats de La vella Escola són el combustible. Els dos mestres de cerimònia (emcees), Andy Copper i Dizzy. El rock, el micròfon amb les estrafalaries maldats que són els seus versos. Mentre tant, els ritmes de Dj Einstein als plats tenen totes les qualitats d'una gran mestre. Sons estridents i repetitius (referint-nos a l'scratch) mesclats amb classe, beats i melodies perfectes, i loops estranys, que donen a vore les hores de que s'haurà passat aquest gran home als soterranis de les tendes de vinils de tot el món buscant aquelles rareses.

Right Now


Oh Yeah


Ugly Duckling ha fet un disc divertit, que també s'erigix com una metàfora de la música popular i la cultura. Mai es van conformar amb el que és popular. Van mantindre la seua credibilitat per ser ells mateixos, per no tindre por a prendre riscos, i fer música interessant. El resultat? Un disc excel·lent.


Per saber més Web MySpace

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada