Florence + The Machine - Lungs

Corria l'any 2007 quan Florence Welch es va unir a una banda de música un tant peculiar. Aquesta banda era coneguda com The Machine, i a part de tenir una guitarra, uns teclats o una bateria, cosa que no és d'estranyar, cridava l'atenció l'aparició de Tom Monger, que intentava colar entre aquestos instruments la seva arpa. D'aquesta unió va néixer Florence + The Machine. Aprofitant la potent veu de Florence i el toc místic que dona el fet d'incorporar un arpa a una banda va fer que en poc temps es definiren dins d'una nova corrent que sorgia, com no, de Londres. Aquest estil, conegut per alguns com Baroque Pop, intenta trobar el consens entre la música alternativa actual (amb teclats i guitarres) amb un toc de música que evoca altres èpoques. Aquest estiu es van decidir per fi a saltar al mercat publicant el seu primer LP, anomenat Lungs.



Lungs és un disc fresc, que ajuda a desconnectar, però sobretot, que dona un toc de color diferent i ens ofereix la possibilitat d'obrir el nostre ventall musical cap a altres experiments musicals. Conscients de la dificultat que comporta fer un dics d'aquest estil, el treball de producció és magnífic, on Florence es canta els seus propis cors a base de superposar pistes gravades amb la seva veu. Lungs és també l'explicació perfecta de perquè el nom de Florence va separat del nom de la banda. El treball vocal és exquisit i és ella la que dona la identitat al disc. La seva veu és la peça fonamental de la gran majoria de les cançons i està present, de vegades, per quintuplicat. Tot això sense desmeréixer el treball de The Machine, especialment de Tom Monger a l'arpa, un instrument força complicat de tocar i que ell fa sonar d'una manera espectacular. L'experiència de veure un vídeo seu movent els dits per les cordes de l'arpa s'ha de viure. Dels 13 talls que hi ha a Lungs he seleccionat 3:

Howl i Cosmic love són dos temes que aparentment no tenen res en comú. Ni el tempo, ni les harmonies. I d'aquesta manera amb dues cançons ja ens podem fer una idea de la capacitat creativa d'aquest grup. Howl és un tema on el treball dels teclats (pianos, sintetizadors) i altres efectes electònics la converteixen en una cançò animada i moguda. A Cosmic love en canvi la importància recau en una arpa que no para de sonar en tota la cançò fent arpegis constantment i ajudant al transcurs de la melodia. Florence aquí sona inclús superposada 5 cops sobre si mateixa i crea la sensació d'estar escoltant a un petit cor, per acabar, les percussions fortes i marcades doten d'un ritme adient a tota aquesta meravellosa mescla de sons

Howl



Cosmic love



Per últim, us deixe Rabbit Heart (Raise it up) que és el single de presentació del disc. Potser és aquesta la cançó més treballada del LP i on més aconseguida està la combinació de tots els elements musicals del grup, sens dubte per a mi, una petita joia de cançó

Rabbit Heart (Raise it up)


Per saber més Web | Myspace