dilluns, 30 de novembre de 2009

Manel - Els millors professors europeus

La ciutat de Barcelona ha vist nèixer molts grups de gran qualitat. No obstant, no m'equivocaria si digués que en els darrers anys, el naixement de Manel ha estat el més important de tot el panorama musical barceloní. Manel és un grup format per 4 persones que s'han anat introduint en tot això de la música i que a dia d'avui encara segueixen millorant. El seu estil, pausat, amb ritmes senzills que recorden al folk convida a la nostra oïda a deixar un moment de banda les floritures musicals i centrar-nos en altra cosa, la lletra. I és que les lletres de Manel són com contes escrits per a adults, petites històries quotidianes, tan reals com la vida, contades amb excel·lents combinacions de paraules i metàfores. Després de passejar cançons per diversos escenaris, al 2008 van llençar el que era el seu primer àlbum, anomenat Els millors professors europeus



A aquest àlbum de debut s'hi troben 12 talls que són una carta de presentació immillorable. La revista Rockdelux el va cal·lificar com el 3er millor disc de l'any a nivell nacional, i recentment l'ha inclós en la llista dels discs de la dècada. La música de Manel es fa variada dins del seu "minimal·lisme", als tradicionals guitarra, baix i bateria s'uneixen ukeleles, harmòniques, xiulits i sobre tot, meravellosos cors...

En la que el Bernat se't troba és la cançò encarregada d'obrir el disc. Potser ens trobem davant el tall més treballat musicalment de l'àlbum amb un impressionant final on s'hi van introduint poc a poc instruments de vent - metall com una tuba, un trombó i una trompeta

En la que el Bernat se't troba


Bon exemple del que trobem al disc són Ai! Dolors o Pla quinquennal. Cançons que parlen d'amor vist des d'un punt de vista diferent. La primera per descriure una relació amb altibaixos i la segona per la meravellosa descripció d'un pla de 5 anys per deixar endarrere una vella història d'amor i començar una altra. Totes les històries contades amb una llarga llista de metàfores genials que acompanyen de forma genial a la música, com sempre senzilla, sobre la que estan escrites.


Ai! Dolors


Pla quinquennal


Al marge del seu disc, Manel tambè conta amb versions de famosos temes d'altres grups, com ara una paròdia de La tortura de Shakira, i aquesta versió/traducció del Common People de Pulp, un dels grans èxits de la música alternativa dels 90, anomenat La gent normal


La gent normal


Per saber més
Web
Myspace

4 comentaris:

  1. Aquest grup (que em va fer conéixer Toni) me recora prou a Orxata Sound Sistem, perque s´ho curren prou també amb el tema de coros, intruments poc habituals que donen un toc diferent. Ells, de fet, fan "electroalbà".
    Per cert, un dels cantant és del meu poble :)

    ResponElimina
  2. Orxata Sound System, un altre bon grup.
    Per cert, havies sentit alguna vegada reggaeton en Valencià? Perque jo crec que la primera vegada que ho vaig escoltar va ser amb "Palmera Destroy"...
    Parlarem prompte d'ells.

    ResponElimina
  3. jajaja Aprofita el post per escoltar "El Bròquil" és una paròdia de la Tortura de Shakira feta per Manel jajaja, és reggaeton en català tb XDDDD

    ResponElimina
  4. Hola!
    Em visualitzat el vostre blog i sembla
    molt complet. Nosaltres tenim també un blog,
    en realitat n'he són dos:
    Indiecat i Soniric, un per a música en català i l'altre
    per a música indie internacional.

    Us deixem el link:
    http://indiecat.tk/

    Besades vaelncianes!

    ResponElimina