Seguim amb bona música i ho fem esta volta de la ma de Los Punsetes.
Aquest grup, el nom del qual fa honor al nostre admirat Eduard Punset, és un grup de Pop, però que ningú s'espere trobar cap tòpic pop sobre l'amor o disquisicions varies pròpies d'un manual d'autoajuda. Tot el contrari, es tracta d'un treball ple d'humor negre.
Los Punsetes estrenen el seu primer llarg, ple de hits obscurs amb guitarres afilades i una veu gèlida. Hits amb ritme, missatges, i plens d'actualitat, com per exemple "Dos Policías", el qual reflexa la situació que està sofrint el madrileny barri de Malasaña els caps de setmana, amb bars com el mític Nasti tancant cada vegada més prompte i la policia per tot arreu.
Dos Policías
També podem trobar sers tan repulsius com propers ("Fondo de Armario" i "Queridoalberto"). Podem reflexionar sobre lo artificiós de la suposada felicitat ("Fin Del Mundo") o aprendre a témer la fina linia que separa l'ordre del caos ("Lo Natural") o podem sentir-nos verdaderament mal pel pànic a que les copes ens senten mal ("El Escorial").
Fondo De Armario
Tanca el disc un impecable tema, "Maricas". Una cançò profunda, en la que acaben abrumant-nos i envonltant-nos amb unes guitarres que ens engulen en un món que pareix irreal però que tenim tot just davant dels nostres nassos.
Maricas
Com veeu, el punt fort de Los Punsetes, el que els diferència, els que fa que cada cançò siga com un autèntic himne, és la lírica. Les seues lletres son reals com la vida mateixa, unes voltes divertides, altres tristoses, sarcàstiques, directes, atrevides, carregades d'un negre sentit de l'humor i sobretot, molt molt bones.
Myspace
Descarrega el disc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada