La Habitación Roja - Cuando ya no quede nada

Després de 10 anys de música, que els van portar a ser un grup consolidat dins el panorama indie espanyol, l'any 2007 La Habitación Roja van llençar el que és fins ara el seu darrer disc, que porta per nom Cuando ya no quede nada


Aquest grup, originat a l'Eliana (no confondre amb Meliana com jo feia fins fa uns mesos) sota la influència de grups com Los Planetas, ha editat fins avui un total de 6 discos. No obstant aquest últim suposa, si cap, una millora i inclús una maduració dins la seva carrera, com un esglaó més. Les seves lletres continuen sent profundes però aquest cop inclús amb certs missatges socials de preocupació sobre la situació actual a cançons com La vida moderna, Tened piedad del ex presidente o Cuando ya no quede nada on també ens sorprenen amb un trepidant canvi de ritme final que demostra que la seva virtuositat no es queda només en fer lletres boniques. A més d'això trobem cançons d'alt contingut elèctric com Esta no será otra canción de amor o París ardiendo, altres de més tranquiles i pausades com Los amantes y la paz, i algunes un poc més animades com Posidonia. Malgrat que el grup no deixa en cap moment de ser fidel al seu estil, el disc no cau en la monotonia, i el recorregut pels seus 11 talls es fa lleuger i agradable, tant que no importa repetir-lo una i altra vegada. Un disc que no decepciona als seus seguidors perquè els dóna una ració més del pur estil del grup i a la vegada atractiu per als nouvinguts a aquest gènere. Una demostració de que si busquem més enllà del que ens posen a diari, podem comprovar que el panorama musical estatal, no és del tot negre.

La vida moderna


Esta no será otra canción de amor


Cuando ya no quede nada



Més sobre ells
Web
Myspace