dijous, 28 de gener de 2010

Top 50 Àlbums de pop i rock de la Dècada: 50-41

Comencem amb la cua del top. Parlarem un poc de cada un dels àlbums i posarem una cançò representativa. Intentarem posar-les amb el reproductor flash de sempre, i les que no poguem les posarem amb un enllaç directe a Spotify. Gaudiu-los!









50. The Sounds - Living in America (2003)



Un dels trets característics dels 00's serà l'aparició de les anomenades female voice bands. I una de les bandes més característiques d'aquest grup són els suecs The Sounds. Amb Maja Ivarsson al capdavant, en poc temps es van convertir en l'avantguarda de la New wave de la dècada. Living in America és el seu primer disc i alhora el més encertat. El contingut és fresc i molt animat, amb cançons ballables que recorden als 80 i als primers 90, com ara Mine for life. No obstant la imatge més agradable del disc la donen cançons com Fire o Living in America, on Maja demostra tota la seva força amb la veu.

The Sounds - Living in America




49. The Legends - Up against the legends (2003)



I sense deixar Suècia, ens plantem al número 49. The Legends són una banda de pop. Però no sabem bé si pop ballable o pop fuzzie. Com ells diuen, és difícil encasillar-los. Up against the legends era un disc que no cansava mai a l'oïda, alegre, optimista, i amb una cançó que sonava a totes hores a qualsevol discoteca de música alternativa: The kids just wanna have fun

The Legends - The kids just wanna have fun



48. We are scientists - With love and squalor (2005)



Uns americans que bé podrien ser anglesos. Aquesta és la història de We are scientists. El seu primer àlbum With love and squalor, dona la volta al món ràpidament als ritmes del rock alternatiu que marcaven cançons com It's a hit, The great escape o Lousy reputation

We are scientists - Lousy reputation




47. Kaiser Chiefs - Employment (2005)



Kaiser Chiefs va sorgir a la cua de la nova fornada de la british music de la qual parlarem molt durant aquest top. El seu debut amb Employment fou la seva millor carta de presentació, amb aquell vídeo del single Modern way sobre la vida d'un home que feia malabarismes amb una pilota de tennis. El sempre graciós i divertit Na na na na naa, utilitzat com una de les sintonies del programa Sé lo que hicisteis o el sempre pegadís Everyday I love you less and less.

Kaiser Chiefs - Everyday I love you less and less





46. Catpeople - What's the time Mr. Wolf? (2009)



A aquest top intentarem fer una ullada al panorama alternatiu nacional, perquè un dels trets característics de la dècada és la inclusió d'Espanya als punts de música alternativa mundial. L'aparició de molts grups i sobretot, el fet de tenir festivals com el Primavera Sound o el FIB ha ajudat molt a aquesta gran evolució. Els galecs Catpeople han estat la sorpresa d'aquesta dècada, i ho són perquè mai podriem dir que són espanyols, el seu What's the time Mr. Wolf trenca ràpidament les fronteres col·locant-se com un preciós disc d'indie - pop europeu. Bona fe de tot això donen cançons com aquest Sister.

Catpeople - Sister



45. Babyshambles - Shotters nation (2007)



Si miréssim sols a la seva vida privada, és evident que no ha sigut la millor dècada de Pete Doherty. Ara, com a bon músic de rock dels 70, darrere una desastrosa vida privada hi ha un gran artista. I primer amb The Libertines i després amb Babyshambles, Doherty ha anat fent un rere altre, grans àlbums de música purament britànica, amb cançons que arriben a vegades a recordar als propis Beatles. A Shotters nation trobem un gran homenatge a la música de riffs pegadisos, com queda demostrat a cançons com Baddie's Boogie, Carry on up in the morning i Delivery

Babyshambles - Delivery





44. Manel - Els millors professors europeus (2008)



La nova dècada ha obert la música alternativa en català al món, i això es un fet que a 45 revolucions no podíem passar per alt. Parlar de nou de les claus de l'èxit de Manel seria afegir més pàgines a un tema del qual s'ha parlat a tot arreu. Us deixo el link que enllaça a l'article on a 45 revolucions vam parlar d'aquest disc

Manel - Els millors professors europeus



43. Vetusta Morla - Un día en el mundo (2008)



El dels madrilenys Vetusta Morla va ser un altre debut amb gran èxit. I es que des de la primera audició, Un dia en el mundo és un àlbum que enamora i sobretot que guanya amb el temps, amb l'apreciació dels petits detalls, tant musicals com lírics, grans metàfores, grans crescudes musicals i temes tan emocinals i bonics com el ja conegudíssim Copenhague que ha aconseguit que tot el món pense que "dejarse llevar suena demasiado bien".

Vetusta Morla - Copenhague





42. U2 - All that you can't leave behind (2000)



Tot el món havia comprovat durant la dècada dels 90, que U2 ja no eren la banda que havia aconseguit fer parar el món amb àlbums com War o The Joshua Tree. Segurament, Bono i els seus també se n'havien adonat d'aquest fet i van decidir donar un cop de volta a la seva carrera. Coincidint amb l'inici de la nova dècada, U2 es va posar sota la batuta del productor Brian Eno i va fer la seva primera petita incursió al món de l'electrònica. El resultat va ser un brillant All that you can't leave behind que va arrassar en poc temps. Fet que els va permetre seguir avui, 10 anys després, com una de les millors bandes en actiu de la història. No és gaire difícil extreure una cançò representativa del disc que conté el meravellós Beautiful day

U2 - Beautiful day





41. Port O'Brien - All we could do was sing (2008)



Ja ho deien el títol de l'àlbum Tot el que vam poder fer fou cantar i gràcies! Perquè quan es tracta de cantar, a Port O'Brien li sobren ganes i brillantesa. Pocs grups aconseguirien gravar cançons senceres on canten tots els membres i que foren temes tant excel·lents com els que trobem a aquest disc, i no exagere, sols heu d'escoltar I woke up today. Com a curiositat, a aquest disc es troba Close the lid un tema que es punxa molt al bar 8 de copes d'Altea.


Port O'Brien - I woke up today

1 comentari:

  1. Crec que les teves nits d'escoltar, d'analitzar; estan creant quelcom molt gran, com és aquest top 50. Abans d'analitzar res, et done les felicitacions per embarcar-te en aquesta odissea musical, i arribar a aquella Itàca, aquell número uno (malgrat que saps que jo l'endevinaré primer amb les meves investigacions). Més enllà de la tasca que fas cap a aquells que musicalment et seguim per allunyar-nos de les cultures de masses sense diversitat i amb un consum musical repetitiu. I per, aquest amor i coneixement cap a la cultura música, cap aquest art. Jo, ara parlant d'art, estic enfonsada en un meravellos estudi de la història de l'art. I ves per on, aquest top 50 de cançons, en un futur serà història i; musical.
    Promet, que en tres dies, lliures d'obligacions d'examens universitaris, m'enfonsaré de nou en aquestes noves musiques.
    Per acabar, aquest conjunt de paraules anàrquiques i sense massa sentit, t'agraisc introduir noves musiques en vides com la meua. Gràcies Pere.

    ResponElimina