dimecres, 10 de març de 2010

Josh Rouse, màgia al Palau

La vesprada del diumenge, 7 de març, a Altea era plujosa, d'aquelles que són genials per seure't al silló de casa i posar-te un bon disc d'una música relaxada i tranquila, de les que et fan tancar els ulls i transportar-te a qualsevol lloc de la teva imaginació. Però si a més aquella vesprada, pots canviar el silló de casa per una butaca del Palau, i al reproductor de vinil per un escenari on tens a Josh Rouse acompanyat de 4 músics com la copa d'un pi fent el millor concert que ha vist aquest auditori (amb perdó de Jeff Tweedy i Manel), tens assegurada la vesprada perfecta

Tornava a Altea, però aquesta vegada no a l'aventura com va fer fa 6 anys vingut des de Nashville, si no des del seu pis al Carrer Jesús de València, com ens canta en una de les seves noves cançons, a presentar el seu darrer disc, El Turista on es passa als ritmes sudamericans, i a cantar certes cançons en castellà. I així, "en un castellà força estrany, sorprenentment fluït" com dirien els Manel, Rouse es va dirigir al públic fent-nos saber que tornava a Altea, al poble que havia estat la seva casa, i així es com es volia sentir aquella vesprada, com a casa.



Rouse alternà temes del seu nou disc, el qual venia a presentar, amb temes anteriors, especialment del seu àlbum 1972, que és per nosaltres el seu millor treball i que hem escollit número 23 al top de discos de la dècada. En tot moment va estar acompanyat per 4 músics, tots ells espanyols, entre ells Raül Fernández de Refree. Tots 4 es van adaptar de meravella i van donar una particular versió del so de Rouse, especialment de les cançons d'anteriors discos. El treball de Raül, sobretot al piano, fou brillant, arribant inclús a marcar-se al final d'una cançó una genial improvisació.

Però tornant a l'artista principal, Rouse s'enfundà la guitarra i no dubtà en interactuar amb el públic per guanyar-se'l, arribant a fer bromes i trencant la distància que sol separar un artista de la resta de la gent, fins al punt d'arribar a parar una cançó perquè s'havia equivocat, i tornar-la a començar, justificant-se amb un "es que los domingos por la tarde, después de la paella...". Abans de posar fi a la seva actuació, Rouse agafà el micro i arribà el moment potser més tendre de la nit, el moment que tots els alteans assistents al Palau esperàvem, i que tots vam acabar reconeixent quan va dir que tocaria una cançò amb una lletra que parlava del poble, amb un vídeo rodat al poble i que era "un regalo" I, així, sense més floritures, començà a tocar els arpegiats que inicien Quiet town, i així fou com el Palau escoltà en directe, una de les cançons més boniques que han escrit dedicades al poble d'Altea




Amb un aplaudiment fortíssim, Rouse abandonà l'escenari amb la seva banda. I al poc, al veure que els aplaudiments no cessaven, va tornar ell sol, amb la seva guitarra. I sense més, es va atrevir amb Comeback. I va ser en aquell moment, on demostrà que per molt que porta una banda de músics darrere, ell és un artista que pot amb tot. Finalment i després de 2 cançons més, ja amb la banda, Rouse s'acomiadà del Palau amb un Bona nit que donà el puntet final a la seva màgica actuació.

Sens dubte, un dels millors concerts que s'han vist a Altea en els últims anys, amb un so espectacular, i que a tots, malgrat durar 90 minuts, se'ns va fer curt i agradable. Només ens queda agrair a l'equip del Palau Altea, la dedicació i l'empeny per obrir les seves portes a la música alternativa una vegada més, i els animem a seguir endavant amb aquesta tendència, que contribueix a obrir el ventall cultural del nostre poble.

Les fotos del concert les tenim gràcies al nostre company Ferran, que té permís exprés per saltar-se aquell cartell ben gran que ens posen al Palau abans d'entrar on se'ns prohibeix fer fotos. No dubteu en escoltar el seu programa, de 5 a 7, a Ràdio Altea.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada