diumenge, 6 de desembre del 2009

Us3 - Hand on the Torch



1993: Pearl Jam i Nirvana seguien arrasant, mentre Stéphane Pompougnac no havia editat cap compilació i St Germain era un complet desconegut. Björk editava Debut, Metallica el seu àlbum homònim, Radiohead Pablo Honey, The Red Hot Chilli Peppers Blood Sugar Sex Magin i The Smashings Pumpkins Siamese Dream. Michael Jordan anuncia la seua primera retirada e Indurain guanya el seu tercer Tour de França. Moren Frank Zappa, Federico Fellini, Audrey Hepburn, Bruce Lee i Cantinflas. Nelson Mandela guanya el premi Nobel de la pau. En cine, Jurassic Park ven milions d'entrades en tot el món, el mateix passa amb la segona part de Sólo en Casa. Spielberg triomfa als Oscars amb La Lista de Shindler i Berlanga fa lo propi amb els Goya amb Todos a la Cárcel.
Grans avanços dels últims anys com el DVD, l'iPod, el Wifi, o 45revolucions no existien encara. En aquest context s'editava Hand on the Torch.

Estem sens dubte davant un àlbum clau de l'Acid Jazz. Clàssic imprescindible per entendre l'evolució de l'estil. Una perfecta fussió de jazz i hip-hop, ben equilibrada, encara que amb un lleuger predomini del jazz.
Hand on the Torch és un referent a l'hora de parlar de la fussió de jazz amb el hip-hop, imitada fins la sacietat en l'actualitat, però que en 1993 no estava a l'ordre del dia. Un àlbum que ademés, ha deixat per a la posterioritat dos hits, dos temes que han passat al imaginari col·lectiu: Cantaloop (Flip Fantasia), un dels millors temes d'Acid Jazz de la història, i Tukka Yoot's Riddim. Ambdos seguixen sonant en clubs de tot el món, i seguiran fent-ho durant molts anys.

Cantaloop (Flip Fantasia)


Tukka Yoot's Riddim


El so de Hand on the Torch és una mescla de samples de grabacions clàssiques de jazz (Herbie Hancock, Art Blakey i Horace Silver), amb la música composada pel grup, que és jazz mesclat amb una melodia cantada de rap, amb una forta presència de electrònica.

I Got It Goin' On


Eleven Long Years


La proposta, novedosa, que es beneficia pel fet de dispondre de tot l'arxiu sonor del segell Blue Note (per això van decidir firmar per aquest segell), funciona prou bé en la major part dels temes, però acaba per resultar un poquet repetitiva, cosa que per altra part, no és algo negatiu ja que si t'agrada estaràs encantat de que tot l'àlbum siga igual de meravellós.

I Go To Work


MySpace

1 comentari:

  1. Carlos! Quina bona idea i quin èxit, aquest blog! Ja casi 1000 visites. Espere que no et furte temps per al disseny de la meua futura casa, eh? xD
    I seguiu axina, que m'heu enganxat a sta música :)

    ResponElimina