Fantasies ha estat per a molts la gran confirmació de Metric com a una de les bandes d'indie internacionals més fortes. L'estil de l'àlbum intenta mesclar i ho aconsegueix d'una manera genial, els efectes electrònics, els samplers i sintetitzadors, amb riffs de guitarres i potents línies de baix. És un disc de contrastos, amb cançons perfectes per escoltar tranquil segut al sofà i d'altres que bé servirien per fer ballar a una discoteca.
Collect Call és una cançó tranquila, simplista, de ritme pausat i amb pocs instruments. No obstant la tornada és genial, de sobte apareix una melodia de sintetitzador perfecta que anima una mica la cançò. Val la pena escoltar-la
Collect call
Animant un poc més la cosa trobem Gold, guns and girls, una cançò amb un ritme accelerat i completament electrònica exceptuant un riff de guitarra i un baix ràpid. A destacar d'aquest tema una trepidant pujada final
Gold, guns and girls
I per últim, un tema dels que alguns anomenen "trencapistes", amb un ritme molt ballable, uns acords d'uns teclats marcant l'harmonia a la tornada, i una lletra que evoca a una discusió entre els membres del grup fins que acaba amb un "c'mon baby play me something like Here comes the sun" o "vinga toca'm alguna cosa com Here comes the sun" per evitar la discusió. No és d'estranyar que amb aquestes característiques, Gimme sympathy siga el primer single de l'àlbum, sols d'escoltar-lo, les cames ja es mouen soles.
Gimme sympathy
Per saber més: Web | Myspace
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada