Top 50 Àlbums de pop i rock de la Dècada: 20-11

Continuem amb l'última tanda de grups abans de conéixer qui són els 10 grans de la dècada. I com que ja arribem a cotes altes del top, ens trobem a autèntics mites com Belle and Sebastian, Radiohead o PJ Harvey, autèntics experiments musicals exitosos com Cloud Cult, Vampire Weekend i Beirut i finalment, grans àlbums d'una música que no es nova, però que sempre agrada escoltar. Endavant!












20. Spoon - Ga ga ga ga ga (2007)



La dècada dels 00's ha acabat per consolidar a Spoon com un grup deliciós. I es que el treball realitzat per aquestos "rockers americans" durant els darrers 10 anys només pot ser cal·lificat com excel·ent i prolífic, amb el llançament de 4 àlbums que s'anaven superant l'un a l'altre. Aquest Ga ga ga ga ga no només és el més cridaner pel seu rar títol, sinò per ser el seu treball més acurat. Es fa complicat triar un tall d'aquest disc però al final ens hem decidit pel festiu i alegre The Underdog

Spoon - The underdog




19. Belle and Sebastian - The life pursuit (2006)



Si be ja s'acomiadaren dels 90 amb un brillant The boy with the arab strap, el pas de Belle and Sebastian per aquesta dècada ha seguit aquella línia de perfecció. Triar entre Fold your hands child, you walk like a peasant i aquest The life pursuit és una elecció bastant complicada. A 45 revolucions ens hem decantat per l'últim, perquè hem vist que és el marginat a altres tops 50 de la dècada i volem ser justos. Però entrant ja a l'aspecte purament musical, cançons tan populars com The blues are still blue o un Another sunny day, cançò perfecta per començar animat el dia on s'aprecien uns genials contratemps de guitarres alegres i ràpides ens fan estimar tot el que fa Stuart Murdock, inclús quan surt del grup i es posa a crear projectes paral·lels com God help the girl, un disc recomanadíssim malgrat no estar al top.

Belle and Sebastian - Another sunny day




18. PJ Harvey - Stories from the city, stories from the sea (2000)



La inquestionable carrera de Polly Jean Harvey com a artista d'un rock brut, obscur es va veure afectada a l'any 2000 quan llençà un àlbum més pop... Encara que com ella mateix digué, el que ella considera pop deu ser una cosa molt dura per als estàndars de la resta. Stories from the city, stories from the sea és un àlbum ple de contrastos, que inclou cançons lentes, mogudes, crits, fuzzies i inclús un duet amb Tom Yorke de Radiohead. Una joia imprescindible per als amants de les guitarres estridents.

PJ Harvey - Big Exit




17. The Raveonettes - In and out of control (2009)



Quan parlàrem de The Sounds, a la cua del top, ja vam avisar que el fenòmen de les Girlbands o Female voice bands havia calat fons en aquesta dècada. De ben segur que no ens equivoquem si posem a The Raveonettes al capdavant de tot aquest moviment. El seu últim treball, bé mereixia estar a les posicions més altes del top. Us deixem l'enllaç de l'article dedicat a ell a 45 revolucions

The Raveonettes - In and out of control



16. Radiohead - Hail to the thief (2003)



Un top sense Radiohead, simplement, no és un top. I es que malgrat que encara hi ha qui pensa que el seu millor àlbum, el meravellós OK Computer no ha estat encara superat, el treball realitzat per Tom Yorke i els seus aquesta dècada segueix sent espectacular. Potser la raó última i final per explicar que el disc que veieu aquí no sigui Kid A o In rainbows, és perquè hem triat l'àlbum més elèctric per a aquest top, on estan There, there o la genial Where I end and you begin

Radiohead - Where I end and you begin




15. The Veils - Nux vomica (2006)



De la ciutat de Londres, sorgeixen centenars de bandes de música alternativa. Són els detalls, els petits tocs, els que fan que algunes sobreisquen respecte d'altres. Potser el que va ajudar a The Veils a alçar el vol fou la incorporació d'un piano acústic a la seva formació. Però per si això no fora poc, el seu segon àlbum, Nux vomica, deixà ben clar que no eren un entre tants. El disc és senzillament brillant, on abunden els tocs tenebrosos que recorden a les bandes de rock dels 70 com ara Led Zeppelin, i es mesclen amb cançons marxoses i alegres com aquest Calliope!

The Veils - Calliope!




14. The last shadow puppets - The age of the understatement (2008)



Des que inicià la seva fulgurant carrera al capdavant dels Arctic Monkeys, a Alex Turner se l'ha seguit amb lupa. El seu últim invent va ser juntar-se amb Miles Kane i formar The last shadow puppets. El únic fruit que ha donat aquesta formació és un genial The age of the understatement. Un treball que ens mostra una altra cara de Turner, diferent a la que veiem quan posa veu als Arctic, i que ens ajuda molts cops a transportar-nos a un vella pel·lícula d'espies o de James Bond, com queda demostrat en aquest My mistakes were made for you

The last shadow puppets - My mistakes were made for you




13. Beirut - The gulag orkestar (2006)



L'àlbum debut de Zach Condon, al front d'una orquestra peculiar sorprengué a més d'un. Potser perquè impactava que un nordamericà s'endinsés tant en la música dels països balcànics, fins al punt de seguir de manera genial els pasos d'artistes autòctons com ara Goran Bregovic. Gulag Orkestar contenia joies de gran calibre com Postcards from Italy o Canals of our city, però no obstant, anys després, en una edició especial, Beirut decidí incloure el tema Elephant gun, que ja va acabar de donar un toc de genialitat al disc.

Beirut - Elephant gun




12. Vampire weekend - Vampire weekend (2008)



El fenòmen Vampire Weekend era digne d'aparèixer al top. Des de Nova York al món, aquesta banda retornà als temps del Graceland de Paul Simon per fer una música indie amb ambients africanistes. I aquesta és la simple i clara filosofia: Música amb percusions i guitarres que segueixen ritmes i cants africans. El seu àlbum de debut, homònim, contenia cançons ballables com Oxford comma o el single A-punk, i també d'altres experiències instrumentals com M79.

Vampire weekend - A-Punk




11. Cloud Cult - Feel good ghosts (tea-partying through tornadoes) (2008)



Un treball tan acurat com el que Cloud Cult va realitzar al seu darrer àlbum no podia passar desapercebut per a ningú. Tota una oda a la música experimental, a les variacions rítmiques, a diversos estils de música i d'instruments. Us deixem el link a l'article de 45 Revolucions on vàrem parlar d'aquesta meravella de la dècada

Cloud Cult - Feel good ghosts (tea-partying through tornadoes)