Top 50 Àlbums de pop i rock de la Dècada: 30-21

I continuem avançant al top de pop i rock de la dècada, atravessant ja l'equador de la llista. En aquest viatge ens acompanyen grups de renom com Eels, Spiritualized o Muse, i també d'altres que s'han obert camí poc a poc durant aquesta dècada com The Kooks, Mando Diao o The XX. Entre aquestos 10 trobem també el que per nosaltres és el millor àlbum nacional de la dècada. Endavant!











30. Klaxons - Myths of the near future (2007)



Com ja déiem a l'inici del top, a aquesta dècada, els límits entre la música acústica i l'electrònica s'han fet cada cop més complicats de diferenciar. Molts grups s'han dedicat a creuar aquesta frontera una i altra vegada. És per això que alguns d'ells, com Klaxons... apareixen als dos tops que estem fent a 45 revolucions. I és que es mire per on es mire, Myths of the near future és un disc genial, tant a nivell de rock, com d'electrònica. Si bé cançons com Atlantis to Interzone fan imprescindible la seva inclusió a un top d'electrònica, Totem on the timeline o el més que repetit Golden skans ens obliguen a parlar d'un dels millors discs de pop i rock de la dècada. El single Golden skans serveix encara avui de sintonia d'un anunci, qui no el recorda?

Klaxons - Golden skans




29. Antònia Font - Taxi (2004)



I al lloc 29 és on trobem el que per nosaltres ha estat el millor disc nacional de la dècada. Vinguts de l'illa de Mallorca, l'any 2004 ens van sorprendre amb un àlbum que ens venia a contar una odissea, un viatge espacial, i les lletres, a quina més simpàtica i graciosa ens anaven relatant de l'inici a la fi aquest viatge. Des d'un enlairament amb el comandant Armando Rampas, fins a una evacuació en una Càpsula d'emergència, passant per una trobada amb uns simpàtics Extraterrestres, conversacions profundes amb un Robot o unes rimes escrites per un Astronauta rimador. I tots aquestos pasos acompanyats d'una gran base musical encapçalada per un brillant Joan Miquel Oliver. Antònia Font culminarien el seu treball durant la dècada amb altres discs de gran qualitat com Alegria (2002) i Batiscafo Katiuscas (2006).

Antònia Font - Robot




28. Spiritualized - Songs in A&E (2008)



Quan algú passa una temporada a la UCI d'un hospital, pensa en moltes coses. Jason Pierce, a més d'això és capaç de composar un dels discs més brillants dels darrers 10 anys des del llit d'un hospital, on va estar ingressat per una greu malaltia. I el títol de l'àlbum ja ho diu: A&E són les sigles de Atention & Emergency, l'equivalent a la UCI al Regne Unit. Cançons que parlen de la vida que veu un malalt a un hospital, amb efectes sonors que ajuden a situar-se a dins d'una d'aquelles habitacions, unides per uns llaços anomenats per ells mateixos com Harmonies, cançons instrumentals, moltes d'elles interpretades amb instruments típics d'orquestra. Songs in A&E és un obra que recobra el sentit quan s'escolta tota junta, així que qualsevol cançó serveix per representar-la. Hem escollit aquest I gotta fire

Spiritualized - I gotta fire




27. Eels - Blinking lights and other revelations (2005)



La brillantesa de Mark Everett com a líder de Eels resideix en l'immensa capacitat que té per crear cançons. Així ho demostren els 5 àlbums que Eels han publicat aquesta dècada. Però a més, en aquest genial Blinking lights and other revelations ens queda més clar que en el temps que nosaltres preparem el desdejuni, Mark Everett ha escrit una cançó. L'àlbum conté un total de 33 cançons! I a quina millor! Des d'un pop relaxat fins cançons fuzzies, rock, pop, incursions electròniques... de tot! Una petita mostra, aquest Trouble with dreams

Eels - Trouble with dreams




26. Mando Diao - Ode to Ochrasy (2006)



Ja assentats al panorama rock i post punk de la dècada, l'any 2006, els suecs Mando Diao s'atreviren a donar un pas endavant, i anar més enllà de fer un simple "tercer àlbum". I d'aquesta ambició va néixer Ode to ochrasy, un disc conceptual, que segons ells conté temes dedicats a diferents personatges que s'anaven trobant durant la gira. Les cançons de l'àlbum més post punk i i més elèctric de la banda, són animades i ràpides, amb unes guitarres i veus desgarrades que predominen de dalt a baix. No és estrany que després de la seva gira amb Franz Ferdinand, la qual va passar per l'edició de l'any 2009 de l'MTV Winter València, molta gent els bategés com els "Franz suecs".

Mando Diao - Welcome home, Luc Robitaille




25. The Kooks - Inside in / Inside out (2006)



A The Kooks els calia poc més que una guitarra acústica per plenar de música una cançó. I famoses són les versions acústiques de temes com Crazy de Gnars Barkley o Kids de MGMT. Així i tot, al seu àlbum de debut, van deixar clar, que quan agafaven les guitarres elèctriques, el baix i la bateria, eren encara millors. Inside in / Inside out és un regal per al públic indie de tot el món i que va donar fruits. Fins a 6 dels 14 talls de l'àlbum van esdevenir singles en el que va ser un dels debuts més sonats de la dècada. Cançons com Ooh la, Sofa song o Naïve enamoraren ràpidament a l'audiència, i certificaren l'entrada de The Kooks en aquell moviment de grups joves que estava sorgint al Regne Unit.

The Kooks - Naïve




24. The XX - XX (2009)



Hem plenat aquest top d'àlbums que ens han sorprés pels contrastos, per la gran capacitat de molts grups a barrejar estils, a mesclar infinitat d'instruments i harmonies en una sola cançó, de cançons que necessiten diverses audicions per ser apreciades en la seva totalitat. I de sobte, tot just creuant l'equador de la llista, ens trobem a un disc completament diferent. The XX és un grup de la ciutat de Londres que ha debutat quasi a finals de la dècada, i amb una música minimalista, de pocs instruments, senzilla i tranquila, ha sorprès a tothom. I ells són la prova més clara de què amb pocs elements es poden fer cançons genials.

The XX - Heart skipped a beat




23. Josh Rouse - 1972 (2003)



Abans de sorprendre a tothom i mudar-se a un poble de la Mediterrània, on escrigué el seu disc més conegut, que per ell era un "poble tranquil" al que va dedicar la cançó Quiet Town (i estem parlant del poble d'on som, Altea!!), Josh Rouse va publicar una obra mestra dedicada a l'any del seu naixement. Amb una visió restrospectiva de 30 anys, Rouse va voler situar-se als Estats Units dels 70 i imitar l'estil dels cantautors de l'època a un treball que va resultar brillant. Un àlbum per apreciar i que guanya amb les successives audicions, on un pot tancar els ulls i recordar altres temps i detalls extrets de diversos estils dels 70, barrejats i dirigits per la seva veu. Bona prova del gran treball que va realitazar és el single Love vibration. Actualment, Rouse resideix a la ciutat de València on s'ha atrevit a escriure el seu primer àlbum amb cançons en castellà, que porta per nom El turista. De les quatre cites que ha escollit a Espanya per presentar-lo, sols una passa pel País Valencià, i com no podia ser d'altra manera, serà a Altea. El pròxim diumenge 7 de març al Palau, un concert que des d'aquí recomanem a tots els nostres amics i veïns

Josh Rouse - Love vibration




22. Muse - Absolution (2003)



Quan l'entrada d'Anglaterra a la Guerra d'Iraq causava controvèrsia a tots els racons del país, Muse van decidir agafar aquell transfons polític i escriure què pensa un home quan veu a prop el fi. El seu estil de rock pesant contribuí meravellosament a la causa lírica del disc, convertint-lo en el treball més acurat la banda anglesa, culminat per un genial Time is running out

Muse - Time is running out




21. The New Pornographers - Challengers (2007)


The New Pornographers és una banda canadenca formada per 8 components. La seva música, a cavall entre l'indie i el powerpop melòdic va culminar en el que era el quart àlbum de la seva carrera. Challengers és un àlbum agradós i fresc, que no ens vol vendre res nou, simplement fer-nos cantar o moure'ns amb les seves cançons. Totes elles construïdes d'una manera exquisita, amb incoroporacions de diversos intruments, cordes, harmòniques i aprofitant el gran nombre de músics del grup, amb cors molt treballats. Una altra joia d'aquesta dècada.

The new pornographers - My rights versus yours